DIARI DE GRAVACIÓ. “Homenatjant “. DIA 2.

bona-color-petita

Dimarts 7 – 7 -2015

 8:30 h :

Ja torno estar a la carretera camí de Girona. Avui m’ espera un dia de màxima concentració i de tenir la veu no al 100% sinó al 110%.

10:00 h – 14:00 h:

Després de les proves pertinents de so comencem a gravar el primer tema “ Te quiero “ d’ Augusto Algueró, famosa per cantarla en Nino Bravo.

És la prova de foc.

Si et sents be pels cascs és un punt molt guanyat i amb en Toni París és garantia. He entrat en el tema ràpidament i amb poc temps ja l’ he gravat.

Això m’ ha donat força per seguir gravant els altres temes.

A mig mati, quan gravava “ Caruso “ de Lucio Dalla unes visites molt especials per a mi que encara m’ han donat més força. La Isabel Rocatti ( dona de Nito Figueras ) i en Joan i l’ Iris ( el meu marit i la meva estimada filla ).

Quan treballes amb un projecte així, part de l’ èxit és tenir el suport dels teus. Moltes gràcies als tres per donar-me forces.

Parada.

Hora de dinar havent gravat quatre temes, els dos que ja he dit i

  • A la sombra de un león “ del mestre Josep Maria Bardagí i lletra de Joaquín Sabina.
  • Se’n va anar “ del poeta Josep Maria Andreu i el compositor Lleó Borrell.

16:00 h – 20:00 h:

Tornada a la feina. Màxima concentració.

Com en un quadre, cada part requereix la seva interpretació i concentració. No és el mateix pintar el mar, una muntanya o el cel.

Doncs amb els temes passa el mateix. A cada tema t’has de posar en situació. Canviar l’ estat d’ ànim i entrar en cada paraula i frase del tema.

Només així s’ aconsegueix posar els colors exactes a cada part.

Després de 4 hores intenses i amb la constant supervisió tècnica d’ en Toni París i la producció musical d’ en Nito Figueras he aconseguit arribar al final.

He gravat 11 temes. Els quatre del matí i a la tarda:

  • La Distancia “ de Roberto Carlos.
  • Eungenio Salvador Dalí “ d’ en Nacho Cano.
  • Amor particular “ de Lluís Llach.
  • Aquellas pequeñas cosas “ i “ Això que en diuen estar enamorat “ de Joan Manel Serrat.
  • Cuando un amigo se va “ d’ Alberto Cortez.

I per últim i la més delicada, “ Il mondo “ de Jimmy Fontana. Com vam fer ahir amb les bases he cantat des de la cabina per ajudar a en Nito Figueras a gravar el tema.

És la més delicada perquè només estem sols ell i jo. Piano i veu.

Poder cantar acompanyada d’ aquest gran pianista no es pot fer cada dia i la veritat que és sempre un plaer perquè fa cantar el piano com els angels i ajuda molt a l’ hora de poder-se posar a dins el tema i poder-lo cantar com es mereix.

Mil gràcies Nito, he disfrutat molt cantant-lo.

Fi de la jornada. Repte superat.

Esgotada, però immensament satisfeta, torno conduint cap a casa.

Bona nit. Demà seguim…

 

Si vols anar sabent noticies d’ aquest projecte subscriu-te a aquesta web en el botó que trobaràs a la part inferior dreta de cada plana que posa SEGUIR. Gràcies.

Deja tu comentario gracias / Deixa el teu comentari gràcies

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s