T’ ha passat alguna vegada que t’ aprens una cançó, te la fas teva i resulta que al cap d’uns anys te n’ adones que qui la va composar l’ adreçava a una altra persona o tema  que no tenia res a veure amb el que havies interpretat ?

Doncs aqui te’n deixo un exemple.

La cançó “ Amor particular “ de l’ àlbum T’ estimo publicat l’ any 1984 de Lluís Llach.

Qui no ha fet servir alguna vegada aquesta cançó per escoltar-la junt amb la persona estimada ?

Doncs en realitat en Lluís Llach la va fer pensant i adreçant-se a tota la gent que el segueix. Una mena d’ agraïment a tots els seus seguidors.

A la fi de la cançó parla de que “ vindrà l’ adéu “ essent conscient que algún dia deixaria els escenaris. 

El curiós és que la va publicar l’ any 1984 i es va acomiadar el 2007, uns quants anyets després.

Ara et deixo el video i la lletra perquè puguis analitzar-la be ja sigui per tornar-la a reinterpretar o perquè ja sabies de què anaba i la vols simplement disfrutar.

AMOR PARTICULAROR PARTICULAR

Com t’ho podria dir

perquè em fos senzill, i et fos veritat,

que sovint em sé tan a prop teu, si canto,

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,

i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,

que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,

en la joia junts, en la pena junts,

i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots

i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.

Per tot això i coses que t’amago

em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T’estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;

t’estimo, i em sé feliç

quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo…

Que passaran els anys,

i vindrà l’adéu, com així ha de ser,

i em pregunto si trobaré el gest correcte,

i sabré acostumar-me a la teva absència,

però tot això serà una altra història,

ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T’estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;

t’estimo, i em sé feliç

quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo…

Si t’ ha agradat l’ article fes un “ m’agarda” o comparteix-lo gràcies.