Alguna vegada has sentit un amor molt fort cap a una persona i t’ha passat pel cap fer una bogeria per ella?
La sensació de pura adrenalina.
De creure’t invencible i que ho pots fer tot perquè estàs sota els efectes de la passió.
Pot ser que siguin segons, minuts, hores o si hi ha sort dies.
Però és una sensació intensa i explosiva.
Estic segura que en algun moment de la teva vida has sentit alguna cosa així.
Una d’aquestes històries de bogeria per amor la trobem en una preciosa cançó del malhauradament desaparegut «Mestre Berdagí» i Joaquín Sabina.
Berdagí va posar la melodia i Sabina la lletra.
Amb aquestes dues grans persones, no podia sortir una història d’amor més bonica i boja alhora.
Parlo de «A la Sombra de un león «.
La coneixes?
És la història d’un pacient del geriàtric de Cienpozuelos que s’escapa per demanar la mà al seu gran amor: La Cibeles.
Al llarg de la cançó es va descobrint com aconsegueix complir el seu somni d’arribar a la seva estimada i declarar-li el seu amor.
És una cançó que sempre m’ha agradat, tant per la música, com per la manera en què es va succeint la història.
Aquí et deixo una versió d’aquesta bella cançó del meu últim disc «Homenatjant» amb arranjaments de Joan Nito Figueras.
Et deixo també la lletra perquè puguis gaudir el doble.
A la sombra de un león
Llegó con su espada de madera
y zapatos de payaso a comerse la ciudad
compró suerte en doña Manolita
y al pasar por la Cibeles quiso sacarla a bailar
un vals como dos enamorados
y dormirse acurrucados a la sombra de un león,
que tal, estoy sola y sin marido
gracias por haber venido a abrigarme el corazón.
Ayer a la hora de la cena
descubrieron que faltaba el interno dieciséis
tal vez disfrazado de enfermero
se escapo de Cienpozuelos con su capirote de papel
A su estatua preferida un anillo de pedida
levanto en El Corte Inglés
con él en el dedo al día siguiente
vi a la novia del agente que lo vino a detener.
Cayó como un pájaro del árbol
cuando sus labios de mármol lo obligaron a soltar
quedó un taxista que pasaba
mudo al ver como empezaba la Cibeles a llorar
y chocó contra el Banco Central.
Si t’agrada ajuda’m a compartir-la amb els teus amics perquè també la puguin gaudir.
Fins aviat.
Et desitjo moltes bogeries d’amor!
Una forta abraçada
Ets fabulosa, tens una veu preciosa i crec que pots fer una carrera brillant, sobretot si l’homenatge passa per tu!!!!! PER FER-TE’L A TU! Una abraçada, Rosàngela > El 31 mar 2016, a las 13:43, Alícia Calzada escribió: > >
Me gustaMe gusta
Moltes gràcies pels teus comentaris treballaré perquè aquest disc el pugui gaudir el nombre més gran de gent fabulosa com tu. Una abraçada !!!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Molt bonica la veu d’aquesta artistassa que ets!!!! Imagina’t si et fas l’homenatge a tu mateixa….Ets fabulosa.
Me gustaMe gusta