Idioma            

Alguna vegada has sentit un amor molt fort cap a una persona i t’ha passat pel cap fer una bogeria per ella?

La sensació de pura adrenalina.

De creure’t invencible i que ho pots fer tot perquè estàs sota els efectes de la passió.

Pot ser que siguin segons, minuts, hores o si hi ha sort dies.

Però és una sensació intensa i explosiva.

Estic segura que en algun moment de la teva vida has sentit alguna cosa així.

Una d’aquestes històries de bogeria per amor la trobem en una preciosa cançó del malhauradament desaparegut “Mestre Berdagí” i Joaquín Sabina.

Berdagí va posar la melodia i Sabina la lletra.

Amb aquestes dues grans persones, no podia sortir una història d’amor més bonica i boja alhora.

Parlo de “A la Sombra de un león “.

La coneixes?

És la història d’un pacient del geriàtric de Cienpozuelos que s’escapa per demanar la mà al seu gran amor: La Cibeles.

Al llarg de la cançó es va descobrint com aconsegueix complir el seu somni d’arribar a la seva estimada i declarar-li el seu amor.

És una cançó que sempre m’ha agradat, tant per la música, com per la manera en què es va succeint la història.

Aquí et deixo una versió d’aquesta bella cançó del meu últim disc “Homenatjant” amb arranjaments de Joan Nito Figueras.

Et deixo també la lletra perquè puguis gaudir el doble.

A la sombra de un león

Llegó  con su espada de madera

y zapatos de payaso  a comerse la ciudad

compró suerte en doña Manolita

y al pasar por la Cibeles quiso sacarla a bailar

un vals como dos enamorados

y dormirse acurrucados a la sombra de un león,

que tal,  estoy sola y sin marido

gracias por haber venido a abrigarme el corazón.

 

Ayer a la hora de la cena

descubrieron que faltaba el interno dieciséis

tal vez disfrazado de enfermero

se escapo de Cienpozuelos con su capirote de papel

A su estatua preferida un anillo de pedida

levanto en El Corte Inglés

con él en el dedo al día siguiente

vi a la novia del agente que lo vino a detener.

 

Cayó como un pájaro del árbol

cuando sus labios de mármol lo obligaron a soltar

quedó un taxista que pasaba

mudo al ver como empezaba  la Cibeles a llorar

y chocó contra el Banco Central.

Si t’agrada ajuda’m a compartir-la amb els teus amics perquè també la puguin gaudir.

Fins aviat.

Et desitjo moltes bogeries d’amor!

Una forta abraçada