VIDA (cat)

CATALÀ             Idioma            

blanc-i-negre-barret-tallada

Hola sóc Alícia Calzada i en aquesta pàgina t’explico les meves vivències com a cantant.

Sempre m’ha agradat cantar. De petita feia enregistraments casolans reproduint cançons en el meu casette i després amb un altre casset el gravava mentre m’acostava molt al micro per tapar la veu del cantant, però prou perquè la música de fons s’escoltés. Així vaig passar moltes tardes de la meva infantesa i adolescència.

Al cap d’uns anys es va posar de moda els karaokes i en el de la meva ciutat anàvem cada cap de setmana amb els amics a cantar.

Allà vaig començar a sentir coses especials quan estava pujada al petit escenari i cantant.

Al mateix temps actuava en una companyia de teatre amateur “Agrupació teatral Benet Escriba“, on vaig aprendre a superar la por escènica i a adquirir seguretat. Va ser allà on en una obra nadalenca típica de Catalunya interpretava l’Ave Maria de Shubert acompanyada del piano amb el músic Josep Garbera. Aquesta interpretació va aprofundir la meva afició per la música clàssica. Sortir a cantar i escoltar el silenci d’atenció i calor del públic em va fer veure que això de cantar era una cosa especial per a mi.

Dos nois Nacho Alonso i Josep Garbera em van proposar muntar un grup de música de ball i començar a compondre cançons pròpies. Ens diem els JAN’ s. Va ser una agradable experiència i vam aprendre a tenir “taules”  a l’escenari.

Composar cançons també m’agrada. Amb una d’elles anomenada “On Ets” vaig guanyar el primer premi popular del concurs de cantautors de Salitja.

Jo no crec en les casualitats, però, per mostra, a partir d’aquest premi em van passar uns esdeveniments musicals, gairebé casuals.

El cantautor de Sant Feliu de Guíxols, Josep Cullell em va proposar participar en el seu disc “Cançons de Camí“, on vaig compondre i interpretar la segona veu a tots els temes. El vam gravar en els estudis “Musicland”. Gràcies a aquest disc vaig aprendre a desenvolupar-me en un estudi de gravació. He de confessar que em sentia com peix a l’aigua.

Durant la mescla en els estudis de “Musicland” va aparèixer per l’estudi, el compositor i gran pianista Nito Figueras. Estava a punt de gravar el seu primer disc amb la seva banda “Impuls Big Band”. En entrar a l’estudi i escoltar la meva veu, immediatament va preguntar qui era i que volia aquesta veu per a la seva Big Band.

I així va ser, ens vam posar en contacte i vaig ser la cantant d’aquesta Impuls Big Band amb 18 músics impressionants, a nivell musical i humà. Tenia una força espectacular aquesta banda i vaig aprendre a desenvolupar-me amb naturalitat en un escenari i a cantar.

Després al cap d’un temps vam gravar el disc anomenat “972” on vaig tenir el plaer i honor de cantar a duo amb la gran cantant Nina.

Amb l’ Impuls Big Band vaig arribar a cantar per a 2000 persones a l’Auditori de Barcelona. Encara m’emociono al recordar-ho.

Mentre sonava per la ràdio un dels temes que cantava en aquest disc, un altre compositor extraordinari, Paco Viciana, conduint el seu cotxe, va escoltar una de les cançons del disc “972” de la Impuls Big Band a l’emissora Catalunya Ràdio.

Es va interessar per la meva veu immediatament i es va posar en contacte amb el director de l’Impuls Big Band, Nito Figueras, per conèixe’m.

També així va ser i vaig participar en tres temes del seu disc “Mirades” amb posterior posada en escena de presentació del disc al Teatre de Banyoles.

Viure en una ciutat petita, té molts avantatges. I més si cada dia et pots aixecar i veure la Costa Brava i el seu preciós mar. Però també té els seus contres, ja que t’allunya dels centres d’avantguarda de la música.

El 2005 va néixer la meva filla Iris i després d’un temps apartada de l’escena musical, vaig tornar a desitjar-ho. Si es porta a l’ADN, el cuquet dels escenaris i els estudis de gravació, sempre està allà latent. Vaig proposar al meu marit Joan Cullell, que volia fer-li un regal especial a la meva filla. La veu de la seva mare per sempre. Em va ajudar en tot moment fins a arribar a aconseguir aquest somni. 1.000.000 gràcies.

Vaig encarregar al compositor Paco Viciana que compongués temes per a mi i gravar un disc amb aquesta finalitat.

Aquest disc va arribar a bon port. Es titula “Iris”. És un viatge a emocions i sentiments que qualsevol persona en algun moment de la seva vida hagi pogut sentir.

La culminació va ser el 2010 quan vaig presentar aquest disc dins del Festival Internacional de la Porta Ferrada, al Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Un nou projecte naixia quan vaig retrobar un vell amic Nacho Alonso, amb el qual havia començat la meva carrera musical. Ens diríem Back On Time (tornar a temps). Primer els dos sols i després arran del Surface Festival Music de Barcelona vam aconseguir fer una banda, incorporant bateria, Pere Pernal i baix, Charly Bosch i després Pau Sánchez. Tots eren temes propis en anglès.

Vam gravar als Estudis 44.1 de Toni París el single “Seventeen” i el disc “Waiting for the Blindness to end”.

També vaig col·laborar interpretant totes les cançons del disc, de veu i orgue, els temes propis de l’organista, recentment desaparegut, Joaquim Masó i Pallàs titulat “Vent de tardor”.

El meu últim èxit personal ha estat crear l’espectacle anomenat “Homenatjant”. Amb ell, faig un homenatge a cantants i cantautors masculins dels anys 60,70 i 80 en format acústic, format amb el qual estic molt a gust, ja que es crea un ambient íntim entre el públic i la música. Aquests temes tenen un toc màgic i especial, ja que els arranjaments musicals són obra de Nito Figueras. Un tema per molt conegut que sigui, en passar per les seves mans, es transforma en una cosa nova i fresc.

Cada vegada més tinc la convicció que, gràcies a les noves tecnologies, podré complir el meu gran somni com a cantant: Regalar-te la meva música, encara que segueixi vivint en una petita ciutat.

Només de saber que la meva veu et fa passar una estona agradable, em dono per satisfeta i feliç.

I aquesta és la meva vida musical. Ara veus perquè no crec en les casualitats?

Gràcies pel teu temps. Et deso el millor del món i mai deixis de somiar en el que realment creus.

Una abraçada

firma-fans-sombra

form-cat

 

 

Deja tu comentario gracias / Deixa el teu comentari gràcies

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s